Ruta "Boom Olimpic"

Van fer una ruta del "Boom Olimpic". Van comencar per la Vila al passeig on passa la ronda litoral.

La Vila Olímpica del Poblenou, districte de Sant Martí de Barcelona, es desenvolupà arran de la intervenció urbanística pels Jocs Olímpics de 1992. 

El disseny del conjunt es va fer de la mà d'un equip d'arquitectes composat principalment per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puig domènech. L'operació urbanística suposava la recuperació d'aquest front litoral per la ciutat i la creació d'espais de lleure com el Port Olímpic, els parcs del Port i de la Nova Icària i la platja d'aquest mateix nom.

Poliesportiu Nova Icària

 
El Poliesportiu Nova Icària Esports Club té més de 7.000 m2 d'instal•lacions i ofereix activitats esportives i serveis a la ciutadania. Va ser creat com a resposta a la necessitat a la zona d'una pista poliesportiva, un equipament cultural i un gimnàs de manera que els tres usos poguessin funcionar al mateix temps i amb independència.

Biblioteca Xavier Benguerel

 
La biblioteca Xavier Benguerel és a la Biblioteca Central del districte de Sant Martí. Forma part del Consorci de Biblioteques de la ciutat de Barcelona, tal com queda establert en el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010.Es va inaugurar el 25 de gener de 1995. És obra dels arquitectes Moisés Gallego i Fran Fernández que van construir també el poliesportiu situat a l'altre costat de la biblioteca i que completa tota l'illa. Comparteix edifici amb l'Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí.
 
Platja Somorrostro

El Somorrostro va ser un barri de Barcelona situat en el que ara seria part del barri del Poblenou i part del de la Barceloneta sempre a la vora del mar. Anava des de l'hospital del Mar (que aleshores era l'hospital d'infecciosos) a les clavegueres del Bogatell. Diuen que el seu nom podria provenir de "treure la cara", perquè era des d'aquesta primera línia de mar des d'on es veien apuntar els rostres dels pescadors, però és només una creença popular. En aquest article es teoritza més sobre la procedència del nom Somorrostro.
El Somorrostro era un barri marginal des de 1882, data de la referència més antiga que es té al "Diari de Barcelona". Aquest barri va anar creixent, sobretot durant l'exposició universal de 1929 ja que es necessitava mà d'obra que va venir a viure aquí.

Va existir fins a 1966, any en què va ser destruït per deixar pas al que avui en dia és la zona de la primera línia de mar (Torres Mapfre, Platges des del Bogatell fins al fòrum). Va ser conegut per la seva gran pobresa i estava principalment poblat per gitanos, pescadors i immigrants que vivien en barraques disposades de qualsevol manera. Quan venia temporal de llevant, moltes d'aquestes barraques desapareixien. La resta de ciutadans de Barcelona ho recorden per haver sentit parlar d'ell, però no per haver estat ni tan sols haver-se acostat, ja que era un barri considerat en l'època com perillós i ple de delinqüents, cosa que no era veritat.

És en aquest barri on va néixer Carmen Amaya, una de les millors balladores i cantants de flamenc que va marcar una època i un estil de ball. Dolors Giménez, presidenta i fundadora de l'Associació Cultural Flamenca Carmen Amaya recorda sobre Carmen: "La meva germana la gran, m'explica que va actuar en un teatre de Barcelona, es van esgotar les entrades, i molts gitanos del Somorrostro, es van quedar sense poder anar a veure-la, uns per falta de diners, altres perquè no quedaven localitats. Doncs ella en assabentar es va anar al seu barri i els va ballar als seus gitanos. "

Heus aquí un testimoni de Carmen sobre el seu barri:
"Hi ha un carreró per entrar al Somorrostro, al costat de l'hospital dels infecciosos. És un carreró per no fer la volta i no haver de venir per la platja ni per les calderes del gas. A l'entrar hi ha un pedrís ("un pollastre", una cosa molt grossa que va passar). Em va estranyar molt veure que l'aigua arribava fins allà. Eren com les dues i mitja. Pare anava mort de l'ensurt. A veure què ha passat a la barraca nostra, amb la teva mare i amb els nens. Però l'aigua havia passat miraculosament per la tranquera de la barraca, sense arribar fins d'aquí. Com ja estàvem acostumats a aquestes coses, ens vam posar a dormir. Fins que al cap d'una estona, ai, mare meva!, Una onada va entrar fins d'aquí, els llits, les robes, tot flotant. Vam agafar als nens com vam poder i vam tornar corrent al carreró. Centenars de persones ficades en el carreró. Com a les nou o les deu del matí, vam tornar a les barraques. Les barraques, no existia cap, totes enterrades en sorra. Veies el que havia estat la teva barraca per un bec que apareixia així, de qualsevol cosa, així. "
D'altra banda, una gran part de les escenes de la pel.lícula de "Los Tarantos" està rodada al Somorrostro i poden considerar cinema documental. En aquest film, entre d'altres gitanos reconeguts de l'època, també apareix Carmen Amaya.

Torre Mapfre

La Torre Mapfre, situada a Barcelona, és un dels gratacels més alts d'Espanya i el primer a Catalunya, juntament amb la seva torre bessona de l'Hotel Arts.
La torre Mapfre es troba al costat de la platja i el port olímpic de Barcelona, a primera línia de mar, al districte de Sant Martí. Les torres formen part de la Vila Olímpica del Poblenou, construïda amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Història
Tots dos edificis van ser construïts el 1992, amb motiu dels Jocs Olímpics. Les dues torres es van convertir així en un dels emblemes de la remodelació urbanística de la ciutat motivada per la celebració de les Olimpíades. El conjunt format per les dues torres es completa amb la monumental escultura el Peix d'or (Peix d'or) de Frank Gehry.
Darrere es troben els jardins d'Atlanta, en els quals destaca la xemeneia de Can Folch, que queda com a record del passat industrial de la zona, i un grup d'edificis en forma de lipse, obra de l'equip d'arquitectes Martorell, Bohigas, Mackay i Puigdomènech, el complex urbà del qual formen parteixen les torres. Els arquitectes que van dissenyar la Torre MAPFRE són Iñigo Ortiz i Enrique León.

Aquest gratacels va arribar a ser el 2 º més alt d'Espanya, darrere de la Torre Picasso, a Madrid, fins que va arribar l'Hotel Bali, situada a Benidorm, que va passar a ser el gratacels de major altura d'Espanya i l'hotel més alt d'Europa occidental. Després de la construcció del complex Quatre Torres a Madrid, que aglutina les quatre torres més altes d'Espanya, la torre Mapfre perd quatre posicions, passant a ser la setena. A poc a poc anirà perdent posicions, i presumiblement quedarà per sota de la desena posició per a després de 2011, quan es realitzin nous projectes de construcció de gratacels a Bilbao, Sevilla, Madrid, Benidorm i Màlaga.

Hotel Arts
 
L'Hotel Arts Barcelona és un edifici emblemàtic de Barcelona. Va ser construït entre 1991 i 1992 a l'entrada del port olímpic que es va construir a Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Presideix aquesta zona juntament amb la veïna Torre Mapfre, que té una alçada idèntica. Consta de 44 plantes i té 154 metres d'altura.
 

És una torre de vidre de colors verds i grisos, envoltada d'una estructura de ferro de color blanc, que va ser dissenyada per l'arquitecte Bruce Graham, propietat de Deutsche Bank1 i seu d'un luxós hotel de cinc estrelles de la cadena Ritz-Carlton, que va obrir les portes el 1994. Integra també 30 apartaments de luxe, tots dúplex d'una, dues o tres habitacions, amb cuina i menjador, que ocupen les nou últimes plantes. Algun dels apartaments fins i tot té terrassa.

Situat entre les dues torres i la platja es troba l'escultura d'un gran peix metàl.lic daurat, obra de Frank Gehry, un altre dels elements emblemàtics de l'entorn de l'edifici.


Peix Daurat

Des dels inicis de la seva trajectòria professional, Frank Gehry ha investigat sobre les llibertats expressives que permet l'anàlisi formal del peix. En els anys 80 va dissenyar alguns objectes que exploraven aquestes possibilitats.

En aquest cas, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, se li encarrega una intervenció al port per a la qual proposa una gran estructura d'acer en forma de peix, els reflexos daurats marquen l'inici del passeig del port olímpic.

Aquest va ser el primer projecte en el que va experimentar amb l'ordinador perquè l'ajudés a construir les seves complicades estructures curvilínies i formes asimètriques que li han donat tanta fama.

Està situat al port Olímpic, al costat de les torres Arts i Mapfre de Barcelona.
Es tracta d'una monumental escultura metàl.lica. Peix Daurat és un entramat de fines línies metàl.liques entrecreuades que formen un enreixat amb un estil marcadament abstracte. Tot i això, s'intueix la figura d'un peix, les escates adquireixen un color daurat quan en elles incideixen els raigs del sol.

Gehry descriu les seves construccions "peixos". La pell d'un peix ni s'articula ni implica la forma dels seus òrgans interns. No obstant això, un peix pot ser bell, definitivament està adaptat per encaixar en el seu medi ambient, i la seva pell serveix per a mantenir l'organisme dinàmicament coherent. La idea del peix, diu, és una expressió de la seva ira contra les inútils referències històriques del postmodernisme.

Gehry utilitza el disseny assistit per ordinador no per crear els seus models, que són fets a mà, sinó per proporcionar precises especificacions de construcció per a les seves formes asimètriques.

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona és una infraestructura científica en plena fase d'equipament i posada en marxa dels 80 grups de recerca independents, integrats per més de 1.000 persones. És centre especialitzat en:

- Informàtica biomèdica i biologia de sistemes
- Regulació gènica i epigenètica
- Biologia cel lular i desenvolupament
- Farmacologia i Patofisiologia clínica
- Genètica humana i biologia de l'evolució
-Epidemiologia i salut pública

El PRBB, que ha estat finançat per la Unió Europea generarà coneixements d'alt nivell per desxifrar la base genètica i molecular de la vida i ajudar a solucionar els problemes de salut emergents. La gran concentració d'investigadors d'alt nivell, que han treballat en els millors centres internacionals, està atraient constantment nous talents de l'àmbit científic de tot el món. 

Torre de Gas Natural

L'octubre de 1999, Gas Natural va convocar un concurs entre els arquitectes barcelonins més prestigiosos. Va ser el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue el que va guanyar el concurs. Aquest edifici recupera els antics terrenys de la Companyia del Gas (primera fàbrica de gas de l'Estat Espanyol), convertits ara en un parc on es troba la nova seu. El complex d'edificis, amb una superfície total de 30.125 metres quadrats, té una torre de 20 plantes que es descompon en quatre cossos ben diferenciats, i amb la voluntat d'assumir la seva singularitat i un diàleg amb l'entorn: el pas del cinturó litoral, a un costat, i les cases baixes a l'altre.

La torre és el volum més alt, en forma de H, format per la unió de dos cossos més estrets i de diferent alçada. La mènsula (en arquitectura, un cos que sobresurt d'un pla vertical i serveix per rebre o sostenir alguna cosa) és un cos adossat a la torre que, a través de la seva superfície inferior, marca l'entrada a tot l'edifici.

El portaavions és un cos en voladís, de poca alçada, que restitueix horitzontalment l'escala de la torre i s'orienta, juntament amb la mènsula, cap a l'entrada.
 

L'últim cos és la cascada, un volum enganxat a terra. Tots els cossos estan articulats com a parts d'una mateixa concepció i, en ser un edifici embolicat en vidre, permet reflectir les sobres dels edificis del voltant. Així es crea un joc de transparències i reflexos que donen lloc a una imatge irreal.

Al voltant del complex hi ha una zona enjardinada que s'ofereix com un espai obert a tota la gent del barri i en la qual sobresurt la torre que presidia l'antiga fàbrica de l'empresa.
La construcció acull uns 1.000 empleats del Grup que treballen a Barcelona, i que fins ara es repartien per diversos edificis de la ciutat.

 Hotel Vela

L'Hotel "W" de Barcelona, també conegut popularment com "Hotel Vela", és un edifici que arriba a una altura de 99 metres i al qual li ve el sobre nom per la seva semblança amb un vaixell de vela. La seva alçada inicial prevista era d'uns 170 metres. Va ser dissenyat per l'arquitecte espanyol Ricardo Bofill. Aquest edifici s'emmarca dins de l'ampliació de la zona sud del port de Barcelona i forma part de la cadena hotelera Starwood Hotels and Resorts. Els treballs d'infraestructura per a la seva construcció, van començar amb l'obertura d'una nova bocana que divideix el port de Barcelona en dues àrees: la civil i la industrial. La missió urbana del projecte és proveir una extensió de la part sud de la ciutat cap a la costa. El projecte inclou una plaça pública oberta al mar, una marina i un hotel que domina el paisatge i marca el punt de referència. Entorn de l'hotel W Barcelona: Situat a la Nova Bocana del port de Barcelona, que connecta el centre històric de la ciutat amb la Mediterrània, l'Hotel "W" Barcelona compta amb un accés directe a la platja a l'entrada del passeig marítim de la Barceloneta. Cal esmentar que hi va haver una gran controvèrsia a la construcció de l'hotel W de Barcelona ja que és possible que la seva construcció hagi infringit la llei de protecció de costes ja que l'edifici es troba a 20 metres de l'aigua i en instal.lacions portuàries.

Cap De Roy Liechtenstein

"La Cara de Barcelona" és una escultura de grans dimensions obra de l'artista nord-americà Roy Lichtenstein, màxim exponent del pop-art, al costat de Andy Warhol, realitzada en col.laboració amb l'escultor extremeny Diego Delgado Tallament entre 1991 i 1992. Exposada l'any de les Olimpíades, quan Barcelona començava a experimentar un canvi en infraestructures i decoració urbana i situada al Passeig Colom al final de Via Laietana, és una de les escultures més respresentados de Barcelona.

Els punts vermells en "la Cara de Barcelona", són un dels elements característics de l'obra de Lichtenstein. Representant del pop art, va prendre com a referència el món del còmic, els sistemes d'impressió reproduïa en els seus quadres.

En aquesta escultura utilitza també la tècnica del trencadís, que consisteix a crear un mosaic amb peces trencades de rajola, en homenatge a l'arquitectura modernista de la ciutat. L'escultura, de quinze metres d'alçada per sis d'ample
i amb un pes aproximat de noranta tones, és visible des de lluny. Està formada per vuit peces de pedra, unides amb acer i revestides amb peces de ceràmica. Una de les coses que em crida més l'atenció de les escultures és la seva dimensionalitat, el poder veure la figura des de diferents ángulos.

Gamba de Mariscal

"La Gamba" o "Gambrinus" és una escultura de grans proporcions dissenyada per l'espanyol Javier Mariscal encara que curiosament, representa una Cigala. L'obra, inaugurada el 1989, va començar sent un element de reclam per a un de les diversos restaurants del Moll de la Fusta de Barcelona dissenyat per l'arquitecte Alfred Arribas, amic de Mariscal. Quan van acabar els esdeveniments dels Jocs Olímpics, diversos bars i restaurants de la zona van haver de tancar, incloent el restaurant que tenia l'obra de Mariscal. Després del tancament del local i diversos litigis posteriors, l'obra es va quedar al mateix lloc passant a formar part del patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, convertint-se en un símbol popular de la remodelació que va patir la zona costanera barcelonina poc abans dels Jocs Olímpics del 1992. El desembre de 2004 va ser restaurada.

World Trade Center


Inaugurat el 22 de juliol de 1999, World Trade Center Barcelona és el parc empresarial icona de la ciutat comtal. Aquest centre de negocis està situat al front marítim ia pocs minuts del centre de Barcelona i disposa de 40.000 m² d'oficines de lloguer i d'un Centre de congressos, convencions i reunions amb 20 sales diferents.

WTCB és un edifici d'estructura molt original, inspirat en la forma d'un vaixell, creat pel reconegut arquitecte Henry N. Cobb que ressalta la seva estètica a l'estar envoltat pel mar Mediterrani. La disposició dels quatre edificis en forma de cercle crea una espectacular
plaça central de 2.500 m² on es troben l'àrea comercial i de restauració que donen servei als usuaris del complex.
 

Aquestes quatre torres acullen les oficines de lloguer, el centre de congressos i l'Hotel Grand Marina, de cinc estrelles, amb 291 habitacions.
 

Per tot això, World Trade Center Barcelona s'ha consolidat com un dels nuclis econòmics més importants de la ciutat de Barcelona. Un centre de negocis de 130.000 m² situat a pocs minuts del centre de Barcelona.
El disseny del Complex permet llogar oficines des de 40 fins 3.000 m² en una única planta. 

La flexibilitat dels espais també és una característica del centre de congressos, ja que ofereix la possibilitat d'organitzar reunions de treball de 8 fins a grans actes amb capacitat per a 1.500 assistents.