Sortida al Museu Can Framis

El dia 8 de juny vam visitar el Museu Can Framis, que es troba al carrer Roc Boronat, que és a prop  de la línia 3 del Metro “Glories”, a Barcelona.

El Museu està situat en una fàbrica antiga que produïa llana. La construcció està integrada per dues naus d'arquitectura industrial del segle XVIII de l'arquitecte Jordi Badia, a més a més una tercera de nova planta, situada al districte 22 @ de Barcelona.

 

La superfície disposa de 3.400 m²,  les oficines d’administració de la Fundació Vila Casas, el magatzem de peces d'art i el taller pedagògic compta amb una superfície de 90 m² i ha estat projectat per tal de poder acollir les dues línies curriculars que contemplen bona part de les escoles catalanes, el conjunt suma més de 5.800 m². 

La Fundació Vila Casas és una entitat privada sense ànim de lucre que té per objectiu prioritari promocionar l’art contemporani català.

La col·lecció del museu disposa d'un total de 600 obres i ens convida a un diàleg en el qual convergeixen diversos llenguatges a més d'altres d'artistes emergents, que s'han anat incorporant al fons, mitjançant els premis que convoca la Fundació.

Les exposicions temporals:

Un artista del fons:

• Antoni Taulé: 4 Gener - 12 Febrer  

• Joan Pere Viladecans: 8 Març - 23 Juliol 

• Josep Niebla: 26 Setembre - 11 Febrer 2012

L’art de col·leccionar:

• Josep Mª Civit: 17 Gener - 16 Abril

• Juan Ybarra: 3 Octubre - 17 Desembre

Serveis

• Visites taller Can Framis, van dirigides a alumnes d'infantil i primària.

• L'espai de pintura contemporània Can Framis disposa d'una àrea habilitada com a taller pedagògic.

• Visites guiades

• Activitats

• Promou diferents debats

Vam fer una visita guiada al museu,  algunes obres són:

• Rafael Bartolozzi anomenada Double de 1973, creat amb oli sobre tela. El pintor es va inspirar en el present artístic.

• Josep Vilató Ruiz anomenada "Gran Cortina" de 1946-48, creat amb oli sobre tela. El pintor es va inspirar en cultures llunyanes.

• Jaume García Antón anomenada "Recordant a Monet" del 2001, elaborat amb acrílic sobre tela. El pintor es va inspirar en la publicitat.

• Agustí Puig anomenat "Menines" del 1992 elaborat amb tècnica mixta sobre tela. El pintor es va inspirar en el passat artístic.

• José Luis Pascual anomenat "Baralles domèstiques" de 1981, elaborat acrílic i tinta sobre tela. El pintor es va inspirar en el Còmic.

• Josep Cisquella anomenat "Passeig de Gràcia" del 2007, creat en tècnica mixta sobre tela. El pintor es va inspirar en el Fotografia.

• Jorge R. Pombo anomenat "Sarajevo /Milà" de 2006, elaborat amb oli sobre tela. El pintor es va inspirar en Context Històric.

• Isidre Manils anomenat "Petons" del 2006, creat amb oli sobre tela. El pintor es va inspirar en el Cinema.

• Antoni Tàpies anomenat "Matèria" del 2005, creat amb la tècnica mixta sobre fusta. El pintor es va inspirar en el present artístic.

• Assumpsió Mateu, anomenat "Frontalitat" el 2008, elaborat amb la tècnica mixta sobre tela. El pintor es va inspirar en la seva experiència personal.

Sortida al Palau Güell

El dia 13 de juliol vam anar al Palau Güell  que es troba al carrer Nou de la Rambla a prop de la línia 3 del Metro “Liceu”.

L’horari és de dimarts a diumenge. D'octubre al març és de les 10 a les 17:30h (última hora d’accés 16:30h) i de l’abril al setembre de les 10 a les 20h (última hora d’accés a les 19h).

Les tarifes són: dels 12 fins als 25 anys i majors de 65 anys: 8 euros, general:10 euros i gratis menors de 12 anys i discapacitats.

L’edifici es va construir als anys 1885-1900. L’estil del Palau Güell és el modernisme català. Eusebi Güell (primer comte de Güell) va encarregar el projecte  a l’arquitecte Antoni Gaudí, donat que el comte sentia una gran admiració per les seves obres.

                     

         Eusebi Güell                                               Antoni Gaudí

Vam entrar al vestíbul de la planta baixa, van guardar les motxilles a les consignes i ens van donar unes audioguies en vuit idiomes diferents, nosaltres vam agafar el català.

La primera parada vam baixar al soterrani, on guardaven els cavalls, el carbó, la palla i la llenya. A més ens va sorprendre la forma de les columnes, molt característiques de Gaudí. 

Després vam observar la escala amb una catifa amb una estampació molt elegant i a dalt de l’escala una vitrall de Catalunya.

    

A la planta noble hi havia la sala dels fumadors, el menjador, la terrassa de migdia i la façana posterior, la sala de billar i taller de pintura i escultura, la sala del tocador de senyores i el saló central on hi havia una capella i un orgue.

Vam anar a l’entreplanta on hi havia la tribuna del músics. Vam pujar al següent pis, els dormitoris de la família Güell, i vam arribar a les golfes. Actualment es fan servir per les exposicions temporals.

L’última parada era el terrat. Era molt maco, hi havia vint xemeneies i al mig del terrat una agulla que cobreix la cúpula del saló central.

Per acabar vam desar les audioguies i vam recollir les coses de la consigna.

Sortida al Museu Egipci de Barcelona

El dia 6 de juliol vam visitar el Museu Egipci de Barcelona que es troba al carrer València a prop del Passeig de Gràcia. Per arribar-hi vam agafar la línia 3 del Metro.

El Museu obre 362 dies l’any amb un horari ininterromput de dilluns a dissabtes de 10 a 20 h i diumenges, de 10 a 14 h.
 

Vam entrar a l’edifici, de més de 2.000 m². Primer de tot vam observar la botiga del museu, era  petita però hi havia obres de caràcter egiptològic, novel·les, guies de viatge, joies, reproduccions, papereria, puzzles, memòries, dominós, jocs de jeroglífics, etc.
 

Vam pujar a la primera planta del el Museu Egipci, un guia ens va explicar que els egipcis creien en una altra vida. Quan un egipci moria feia un viatge nocturn per el riu Nil. El noi ens va fer un incís del llibre dels morts,  on parla de les 42 proves per aconseguir l’eternitat. A més ens va comentar que la setmana Egípcia tenia deu dies i un d’ells era de descans. També ens va explicar que en l’altra vida tenien els Ushebti ("el que respon"), petites estàtues amb inscripcions al cos de la figura que treballaven per ells.
 

     

Després ens va parlar de Sejmet (Deessa de la guerra amb cap de lleona i cos de dona). Va matar molts humans ja que li agradava la sang dels homes. Els altres Deus la van castigar transformant-la en un gat (anomenant-la Bastet) i des de llavors va ser la deessa de la família i la llar.  

 

Tot seguit ens vam dirigir a la planta baixa i ens va explicar la història del faraó Ramsès II i el descobriment de la pedra Rosetta escrita en tres idiomes: jeroglífic hieràtic, demòtic egipci i Grec.
 

El guia ens va ensenyar un llit de més de 4.000 anys que encara es podia fer servir tot i que els egipcis eren més baixos  que nosaltres (1'55m de mitjana).
 

Per acabar la visita vam veure una mòmia del 511 Ac, una noia que va morir als 15 anys i encara es podien veure els seus cabells.

Aleshores ens vam acomiadar del noi i vam fer fotos.

Noves tecnologies: : L’Art Nouveau i Ecologia

El passat 6 de Juny, vam assistir a un cicle de conferències de noves tecnologies de comunicació dut a terme al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Vam arribar a traves de la línea 3 del metro a la parada de  “Passeig de Gràcia”  ja que el Conservatori és a la vora.

Havíem quedat a dos quarts de deu al xamfrà del carrer Bruc amb Valencia, per rebre un full informatiu amb totes les ponències que es duien a terme aquell dia. Les conferències no s’iniciarien fins a les deu en punt del matí.

Només entrar vam baixar a l’Auditori i ens van donar un aparell electrònic per escoltar de més a prop les conferències i per traduir-les ja que cinc de les vuit xerrades a les que havíem d’assistir estaven en francès i anglès, les altres tres van ser en català i castellà.

Primer de tot ens van fer una introducció sobre l’art nouveau i ecologia, l’ús de les noves tecnologies de comunicació, recerca bases de dades, articles científics, patrimoni de la ciutat de Barcelona, etc.

Un quart d’hora més tard una senyoreta que es deia Elisabeth Horth va comentar que la tasca que desenvolupaven consistia en la difusió de l’art a traves de la xarxa.

Després el senyor Ricard Moristrol ens va explicar el Cercle Virtuós i d’altres tecnologies informàtiques en la difusió del patrimoni. Un procés per atraure al públic  cap a una institució cultural i provocar la fidelització dels ciutadans vers aquesta proposta.

La tercera conferència “Experimentar amb les noves tecnologies en la gestió i la documentació del patrimoni arquitectònic”, les senyores Cecilia Paredes i Ann Degraeve ens van apuntar les adreces de pàgines web de monuments a Brussel•les i també una part de l'arxiu del patrimoni de la ciutat.

Tot seguit vam fer una pausa de mitja hora i vam anar a la planta baixa. Ens van portar a la “peixera” que era pati interior de l’edifici que feien les funcions de sala d’actes i concerts en el qual ens van oferir sucs, cafès i una mica de pica-pica. Cal dir que el  menjar era molt bo!

Aproximadament a un quart d’una, Tamás Csáki de la institució “Budapest City Archives”, ens va presentar la ponència: ”Els arxius virtuals de Béla Lajta. Era una presentació a Internet dels documents fragmentats d’una obra arquitectònica. En aquesta conferencia ens van parlar del treball de recuperació i publicació en l’àmbit web , de la informació dels edificis i obres arquitectòniques de l’arquitecte húngar Béla-Latja, les obres del qual estan dins la vesant de l’Art Nouveau.

Posteriorment el director del Laboratori de Visualització Virtual de Barcelona Media, Michele Marino, ens va explicar que és la "Barcelona Media", encarregada de la creació en plànols tridimensionals d’edificis, carrers i barris de la nostra ciutat. El títol de conferència era “Desenvolupament de tecnologies noves i imaginatives per als museus i els centres d’interpretació”. Aquesta empresa ha donat servei, entre d’altres, a l’Ajuntament de Barcelona i al Museu Història de Barcelona (MUHBA)

En acabar la xerrada vam fer un descans per dinar. Vam anar a bar a prop de l’Avinguda Diagonal i després vam passejar per fer la digestió. Vam veure el Mercat de la Concepció el qual em va semblar molt gran i l’arquitectura la vaig trobar molt interessant.

A dos quarts de quatre vam entrar a l’Auditori i vam continuar l’audició de les ponències. La sisena la va presentar Teresa-Montserrat Sala, professora de la Universitat de Barcelona. Ella ens va explicar la història del Conservatori Municipal, l'estil modernista i de l’arquitecte Antoni de Falguera. 

Després la Helen Kendrick de l’empresa de Glasgow City Heritage Trust. El títol de la xerrada era “Noves tecnologies i aprenentatge: solucions per a una educació sobre el patrimoni”. Ens va parlar de uns projectes de la ciutat de Glasgow. A  més ens van mostrar una pàgina en la que van mostrar un joc on-line recomanat per als joves entre 11 i 17 any, tot i que a qualsevol edat es pot jugar-hi, que tenia una semblança amb el joc de la oca i tenia com a finalitat fer conèixer la ciutat de Glasgow.

A dos quarts de cinc era l’última conferencia, portada a terme per Andreia Vale Lourenço de l'Aveiro City Museum. El nom de la xerrada era “El Museu de la Ciutat d’Aveiro és al Facebook. I ara què?”. Ens va comentar com influeixen les xarxes socials en el moment d'oferir informació sobre algun monument, per això el museu n’ha creat un perfil, per poder arribar a moltes més persones i abastar moltes més edats.

Per concloure, van fer un debat. L'esdeveniment té com a suport el programa Cultura 2007-2013 de la Comissió Europea i les seves col·laboracions són: L'Institut de Paisatge Urbà, la Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Conferència: Barcelona Media

El dia 6 de juny vam anar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Una de les conferències a les que vam assistir era ”Barcelona: Desenvolupament de tecnologies noves i imaginatives per als museus i els centres d’interpretació”

El director del Laboratori de Visualització Virtual de Barcelona Media, Michele Marino, ens va explicar que és la "Barcelona Media".  És un centre tecnològic i innovador que ofereix  la recerca en el sector de la comunicació. Un espai de desenvolupament on cada membre de l’equip fa la seva feina específica del centre.

A més l'activitat de Barcelona Media es basa en quatre eixos:

• Actuar com a punt neutre per afavorir projectes col·laboratius de R + D. (Qualsevol indagació destinada a millorar la producció de serveis)

• Actuar com a pont entre la recerca acadèmica i la industrial.(Ajudem clients a decidir estratègies i  identificar aquells projectes)

• Donar a les empreses del sector de la comunicació elements innovadors en el desenvolupament de nous productes i serveis. (Aplicar els resultats de la recerca en cada necessitat específica d’empreses i institucions)

• Promoure i executar projectes de R + D + i.(Presentació de propostes  i/o fer les investigacions de projectes, la prestació de béns)

Un exemple d'un projecte és “Barcelona en Gòtic” (de Michele Marino):

"Barcelona en gòtic" és un programa pilot de recerca que s’ha desenvolupat al llarg dels dos darrers anys en l’àmbit del projecte “Avanza Contenidos” del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, sota la direcció de Barcelona Media i en col·laboració amb el MUHBA.

Una aplicació creada en 3D d’una zona de Ciutat Vella on destaquen els referents gòtics en temps real.  A més els usuaris poden observar el patrimoni en tres visualitzacions diferents: sobrevolant la ciutat, caminant per alguns dels carrers i viatjant en el temps cap al passat per descobrir la història d’aquesta part de la ciutat.

Conferència: La Teoria del el Cercle Virtuós

El Cercle Virtuós és una estratègia de treball per atreure i fidelitzar el públic cap a una institució cultural (museu, teatre, sala de concerts, etc). Aquest sistema es basa fonamentalment en la utilització de noves  tecnologies, pàgines web, smartphone, etc.

El Cercle Virtuós actua sobre dos moments bàsics en la relació entre el visitant i la institució: 

Abans de la visita intentarem convidar i atreure al públic mitjançant:

• Primer: una breu explicació de qui som, on som, quan ens poden visitar i del cost de l’entrada. També inclourem plànols de l’edifici i de les sales d’exposicions.

• Segon: descripcions clares i concises sobre les exposicions fixes i temporals que poden trobar a cada moment. És important crear vincles emocionals amb la persona que consulta la nostra web. Cal que senti que forma part d’allò que li estem oferint. 

Després de la visita  tractarem d’oferir, en la nostre pàgina web, la possibilitat d’aprofundir en els coneixements adquirits a la visita. És a dir, incloure continguts generals sobre els temes tractats en la visita (si es tracta d’una sala de concerts inclourem explicacions dels estils musicals, història de la música, fabricació d’instruments, biografies de músics i compositors, etc). Tot això ho farem amb continguts propis o bé amb enllaços a pàgines especialitzades.
En els dos casos utilitzarem totes les eines de que disposem, tipus de lletra de fàcil lectura, bones fotografies, música de qualitat, vídeos, etc.

Els smartphone, ens obren la possibilitat de crear continguts específics que complementin la web sobretot en la part prèvia a la visita. Així mateix ens poden servir com a guies interactives durant la visita, ens ofereixen la possibilitat de trobar en el moment, aquella peça o sala que prèviament havíem vist a la web i ens interessava.

Tot i així no hem d’oblidar que la visita en si, ha de ser interessant i engrescadora,  doncs l’efecte que produirà serà el que finalment provocarà la fidelització del públic.

Uns dels exemples de la utilització del Cercle Virtuós és el MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) on hi podem trobar informació general del museu, exposicions temporals, col·leccions, centre de recerca i debat, activitats i educació, botiga, actualitat, venda d’entrades, reserva de grups, contactes, etc. El disseny de la pàgina atreu el públic, els texts son clars, les descripcions son precises, les imatges de bona qualitat i les activitat son amenes per a tots els visitants. 

Conferència al Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Hem anat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, que esta al carrer Bruc núm.110-112. El Conservatori es troba a prop de la línea 3 del metro “Passeig de Gràcia". L’edifici és una de les peces claus de la Ruta del Modernisme.

Només entrar vam baixar a l’Auditori i ens van presentar unes conferències sobre l’art nouveau i ecologia. Una de les conferències era “Conservatori Municipal, Antoni de Falguera, 1916: Història de l’edifici”.

Una senyora ens va parlar una mica sobre l’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla, que va viure a Barcelona  l’any 1876 fins al 1947. Era un artista català que es situa entre el modernisme i el noucentisme.

Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Va rebre influències  de Domènech i Montaner, Gaudí i Puig i Cadafalch. 

Després va treballar a l’Ajuntament de Barcelona (any 1906) i el 1916 va ser cap d’arquitectes. Entre d’altres edificis va construir el Conservatori Municipal de Música i la Casa de Lactància, dues peces fonamentals de la Ruta del Modernisme.

Tot seguit la senyora ens va explicar que el Conservatori Municipal de Música de Barcelona es un edifici de tres plantes, esta aïllat, és a dir, no toca cap altre edifici.

La  façana principal  està al xamfrà amb una torre a cada banda i una porta enorme.

En front de la porta trobem l’escala principal que ens permet accedir a les plantes superiors i al soterrani, on es troba l’Auditori. L’escala es de marbre i els laterals estan decorats amb relleus ceràmics.

      

 

A la planta baixa trobem un pati cobert que fa les funcions de sala d’actes i concerts. Està decorat amb ceràmiques i pintures on s’hi veuen noms de compositors de renom. El sostre és una gran vidriera policromada molt maca que li dona llum a la zona. 

   

La primera planta i la segona estan distribuïdes de la mateixa manera, unes finestres que donen al pati i uns passadissos on trobem les aules de música. Els laterals dels pisos estan adornats amb frisos de ceràmica relacionades amb la música.
     
L’última parada és a les golfes, on ens van explicar que hi havia uns arcs parabòlics gaudinians molt interessants.

Dades d’interès:

http://www.rutadelmodernisme.com/

http://www.cmmb.cat/es